Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
Bioresidus ? Legislació europea

El 3 de desembre de 2008 la Comissió Europea va publicar el Llibre Verd de bioresidus i va iniciar el procés de consulta. El Llibre Verd explora els impactes i les opcions de la gestió dels bioresidus a la Unió Europea que formen entre el  30% i el 45% dels residus sòlids municipals produïts a la UE.

Definició i tractament de bioresidus

La Comissió Europea defineix bioresidus com a residus biodegradables de jardí i de parcs, residus d’aliments i de cuina domèstics, restaurants, proveïdors i residus de plantes de processament d’aliments. La definició no inclou residus forestals i agrícoles, abonaments, aigües brutes i altres residus biodegradables com tèxtils naturals, paper i fusta tractada. Durant la conferència s’exigeix una definició més clara i ampla ja que si no hi ha una definició clara no pot haver una competència de preus.

Una vegada els nostres recursos es transformen en residus hem de trobar formes de reciclar-los. Existeixen cinc formes diferents de tractament dels bioresidus, aquestes són: abocament, compostatge, incineració, digestió anaeròbica i gasificació. Es necessita treballar amb empreses per assegurar que les opcions que elegim per a la gestió del residus donen el benefici més òptim pel nostre medi ambient.

És important la recol·lecció separada dels bioresidus per aconseguir un compost de qualitat que contribuirà enormement a un sòl fèrtil i augmentarà la capacitat del sol per captar millor el CO2. Tot aquestes mesures encaminades a lluitar contra el canvi climàtic. Actualment el 45% del sòl europeu està en risc d’erosió.  

Necessitat de legislació Europea

Durant aquesta conferència es va discutir principalment la necessitat d’una legislació europea en relació als bioresidus. El Comitè de les Regions apuntava que no hi ha necessitat de legislació europea ja que les bones pràctiques sempre provenen de casos concrets. A més a més, s’al·lega que la legislació nacional té més impacte que l’europea i és més precisa a nivell local i regional. A cada país cal una forma distinta de recollida de bioresidus, ja que el paisatge, el clima i l’alimentació són diferents. També s’al·lega que es necessita una política comú pel que fa els composts, i una prioritat el reciclatge.

Per contra, la majoria d’Estats membres i principalment aquells que han entrat recentment exigeixen directives per part de la UE, ja que en cas contrari, no tenen la infraestructura necessària a nivell estatal. Així, i tenint en compte que hi ha actualment els instruments per elaborar una normativa a nivell europeu i que existeixen altres normatives que regulen el tractament de bioresidus com la Directiva Marc de Residus recentment revisada, directives de abocadors, prevenció i control integrat de residus, incineració i energies renovables i  subproductes animals. A més a més, sense un marc legal no es pot innovar e investigar.

Bones pràctiques

Alemanya és una exemple de bones pràctiques en recol·lecció separada i reciclatge de bioresidus. Una mitja de 100 kg de residus domèstics biològics i de jardí per habitant és recollit separadament a Alemanya cada any. Dels 8 milions de tones recollides es produeix aproximadament 4 milions de tones de compost  útil cada any.

A la majoria dels països de la UE els residus biològics encara es llancen als abocadors juntament amb els demés residus domèstics i això causa emissions de gas metà que són especialment nocius per el medi ambient. Si es deixessin de llençar els residus orgànics als abocadors estaríem més a prop d’aconseguir els objectius del 2020 (20/20/20).

Alguns empresaris varen comentar el problema de que la Directiva de renovables considera la incineració de bioresidus com una energia renovable. Es queixen que d’aquesta manera la Comissió subvenciona la construcció d’incineradores als nous Estats membres i això és un retrocés per el compostatge que segons gràfics mostrats a la conferència és més econòmic que la incineració. 

A més a més, el compost produït de bioresidus recollits de forma separada poden reemplaçar el 10% dels fertilitzants utilitzats a l’agricultura.

A les zones mediterrànies d’Europa els residus biològics tenen un percentatge d’aigua més elevat i una gran densitat de putrabilitat. A més a més tenim un risc de desertificació més elevat. Ana Rodriguez, del Ministeri de Medi Ambient, apunta que els bioresidus seran una prioritat durant la presidència espanyola.

 

Llibre verd sobre la gestió de biorresidus a la Unió Europea

22-06-2009

Llorenç Carrió

Consultor de Medi Ambient

environmentcbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir