Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
Conferència sobre els reptes de les llengües minoritàries en les societats actuals

La Xarxa Europea de Llengües Minoritàries (NPLD) va organitzar una conferència per parlar del paper de les llengües minoritàries en les societats europees actuals. Aquesta organització, de la qual el Govern de les Illes Balears és membre, agrupa diferents governs regionals que pretenen constituir una defensa dels seus drets lingüístics davant de la Unió Europea.

La política lingüística és clau per protegir les llengües minoritàries, que pateixen un retrocés causat per la globalització. Les llengües majoritàries (l'idioma nacional de cada país o l'anglès) està guanyant terreny a l'aprenentatge de llengües minoritàries, quan aquestes últimes són el patrimoni cultural dels nostres avantpassats. Per tant una política lingüística adequada i que es desfaci dels interessos polítics ha de ser clau per a la preservació i impuls d'aquestes llengües.

El paper de l'escola és clau per promocionar l'aprenentatge de la llengua pròpia del territori. La llengua minoritària s'ha de fer necessària dins el seu propi territori perquè hi hagi la necessitat d'aprendre-la. És d'aquesta manera que s'aconsegueix que una llengua no mori o no quedi abandonada tan sols en els usos íntims. Per tant l'escola serveix de vehicle integrador per aquelles comunitats estrangeres que s'han instal·lat dins un territori on es parlen més d'una llengua.

El tema de la immigració va ocupar un espai dins la conferència. Quan una societat rep més immigrants dels que pot absorbir, la llengua minoritària del territori decreix en ús en detriment de la llengua majoritària. Això ho podem veure en el cas de les Illes Balears. Marta Fuxà, Directora General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, va assenyalar que la nostra comunitat havia crescut en nombre d'habitants un 150% durant les últimes dècades. Això ha provocat que la llengua catalana pateixi un retrocés, causat en bona part pel monolingüisme castellà dels nouvinguts. Per tant s'han elaborat uns mecanismes d'integració lingüística a través de cursos i d'incentius.

Les minories lingüístiques han de mostrar els seus avantatges per tal de valer-se per a elles mateixes. Es podria crear una xarxa de turisme lingüístic per tal que les comunitats amb llengües minoritàries visitin altres territoris europeus que tenguin la mateixa situació (a Europa hi ha unes 40 llengües minoritàries parlades per 60 M d'habitants). Això es podria aconseguir involucrant els centres educatius amb les autoritats públiques per tal d'orientar l'oferta educativa en matèria turística en aquests nous mercats.

13-11-2017

Joan Carles Munar
Brussel·les

socialcbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir