Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
Reunió del CRPM sobre el paquet de mesures contra el canvi climàtic

La Conferència de les Regions Perifèriques i Marítimes (d'ara en endavant CRPM) es va reunir el passat 26 de setembre a l'oficina de Gal·les a Brussel·les per tractar sobre el "Clean Energy Package", compartir diferents casos d'actuació per part de les regions i elaborar un borrador per a la pròxima reunió, que es celebrarà el dia 20 d'octubre a Hèlsinki.

La reunió va servir per donar a conèixer quines varen ser la reacció de la CRPM sobre el paquet de mesures per la utilització d'energies netes que les regions hauran d'assolir abans del 2030. A la reunió hi varen participar: Thierry Burlot (vicepresident del Clima, Medi Ambient i Biodiversitat de la Regió de Bretenya), Thomas Pellerin-Carlin (investigador a l'Institut Jacques Delors), Brendan Devlin (Director General d'Energia de la Comissió Europea), Michele Rivàsi (europarlamentària), Siim Meliste (Conseller d'Energia d'Estònia), Tjiise Stelpstra (vicepresident a The Climate Group), Jens Zvirgzdgrauds (vicepresident de la Comissió de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Energia), Dirk Vansitjan (president de la Federació Europea de Cooperatives d'Energies Renovables), Leah Good (Climate Group), Radostina Primova (directora del programa Clima i Energia de la Fundació Heinrich Böll).

Aquesta reunió neix a partir del grup de treball que es va crear per consolidar una resposta comuna a la voluntat de la Comissió Europea de revisar el marc legislatiu sobre energia i canvi climàtic. La CRPM pretén contribuir a la consulta que la Comissió vol fer, per poder establir les bases regionals per l'estratègia contra el canvi climàtic i ús d'energies renovables que Europa està impulsant actualment. La reunió es va dividir en quatre parts: en la primera es va fer una presentació del Energy Package; durant la segona part es va analitzar aquest mateix paquet de mesures des de la perspectiva regional; a la tercera sessió es varen exposar i analitzar casos concrets d'implementació de mesures contra el canvi climàtic i ús d'energies renovables; i en la quarta sessió es va preparar la trobada prevista per al 20 d'octubre a Hèlsinki.

Durant els darrers anys la Unió Europea ha estat fent esforços per l'adaptació i la mitigació al canvi climàtic. Això vol dir que es vol aprofitar la mala situació ambiental que hem provocat per crear un paquet d'actuació. Això inclou, per exemple, la descarbonització total (prevista per al 2050), la reducció de les emissions d'un mínim del 40%, la utilització d'energies renovables i millorar l'eficiència energètica. Això en part s'està aconseguint, sobretot perquè el consum d'energia està disminuint progressivament, després de dècades de creixement. A això li hem d'unir les millores en la digitalització de l'energia i en la progressió de nombroses ciutats europees que han decidit prescindir d'energies convencionals per convertir-se en ciutats netes (veieu l'exemple d'Essen)

Els valors europeus (democràcia, igualtat, solidaritat, respecte, laïcisme...) també s'han de demostrar en el camp energètic, deixant de banda els aspectes econòmics o polítics. Es pretén contribuir en la unió europea a través de la unió energètica. Enllaçar els països i, mitjançant el principi de cooperació, compartir energia entre els països. Per això és feina no sols dels governs nacionals i/o regionals; el sector privat i els habitants europeus també han de col·laborar amb aquest procés. Els ciutadans s'han de comprometre amb el reciclatge dels seus residus.

En l'àmbit regional, veritablement qui representa un gran repte però a la vegada una gran oportunitat, són les illes, que han de menester una atenció especial. Les illes s'han de convertir en les pioneres de l'autosuficiència energètica. El problema és que les polítiques regionals d'aquestes illes s'enfronten amb les nacionals, ja que no tenen la mateixa situació. Allò que és incoherent és que els països del nord, tot i no tenir unes característiques climàtiques adequades, siguin capdavanters amb la utilització de plaques fotovoltaiques en comparació amb els països del sud, que sí tenen clima adient. A això se li ha d'unir les traves legislatives, com l'impost al sol del govern espanyol.

Les Balears representa un d'aquest cas. La factura energètica és molt alta (1.000 milions d'euros), ja que s'ha d'exportar quasi el 100% d'energia que consumim. Des del govern estatal tampoc es fa res per solucionar aquesta situació. Un panorama semblant tenen a les illes de França, amb la diferència que els habitants de la França continental paguen una taxa impositiva per disminuir la factura energètica (1.800 milions d'euros) dels territoris insulars del país.

Des del CRPM es demana a Europa que centri esforços cap a les illes europees, no només perquè són casos d'urgència, sinó perquè l'aplicació d'estratègies per a la transició energètica d'aquestes illes pot servir com a prova pilot per a la posterior implementació al territori continental. Per aquest motiu ja hi ha en marxa diverses iniciatives perquè les illes tenguin més prioritat a l'hora de rebre més subvencions per liderar aquest canvi energètic: Smart Islands Initiative, Manifest per a la cooperació regional en el Mediterrani, Clean Energy for EU islands... 

Davant la falta de finançament per part dels governs nacionals, les institucions regionals han de cercar les seves pròpies vies. El Govern de Flandes finança l'acció climàtica amb el 8% dels imposts que recapta per persona. Altres maneres de cofinançar l'acció climàtica és subvencionant, per exemple, la instal·lació de plaques fotovoltaiques a domicilis particulars, com fan per exemple els governs d'Escòcia o Catalunya.

La reunió es podria resumir en aquestes quatre línies generals:

-Construir una unió energètica diferent a través de les línies de cooperació regional. 
-Aprendre conjuntament sobre les fonts d'energies renovables: les bones pràctiques per regions menys desenvolupades són més beneficioses.
-Es necessita millor l'administració per aconseguir més rapidesa en el finançament de cooperació regional.
-Involucrar els ciutadans: establir les bases per crear xarxes de producció d'energies renovables a través de les persones.

I en cinc recomanacions per les noves polítiques:

-Reforçar la cohesió territorial.
-Integrar la cooperació transversal a la cooperació regional: electricitat, transport, digitalització de l'energia i protecció climàtica.
-Involucrar les autoritats locals i regionals en el desenvolupament dels plans nacionals d'energia i clima.
-Millorar la comunicació regional en la política europea.
-Fomentar les infraestructures intel·ligents.

Casos regionals:

La Regió Central de Dinamarca, amb 6 milions d'habitants, és un exemple clar de com han combatut la mitigació mitjançant les energies renovables: han disminuït les emissions de CO2 substituint la infraestructura que la produïa per una altra de neta. Per aquest motiu s'han marcat el 2025 perquè la producció d'energia renovable arribi al 50%. Cap al 2050 volen arribar al 2050.

Varen crear una xarxa de treball composta per treballadors, ajuntaments i companyies elèctriques per establir les línies a seguir. Varen enfocar-se amb la creació de nous llocs de treball per dur a terme la producció d'energia renovable. Actualment se centren en la producció d'energia mitjançant el vent, la mar, la biomassa, el sol... i amb la construcció d'habitatges intel·ligents.

El principal problema que es varen trobar va ser amb la manca d'autoritat legal per dur a terme aquests canvis (la regió no tenia competències suficients) i amb la conversió industrial per produir l'energia renovable.

Regió de Bretanya

Bretanya va saber aprofitar el problema d'insuficiència energètica que tenien mitjançant la producció d'energia renovable. Per això, l'any 2010, es va firmar el Pacte Energètic:

-Disminuir la demanda d'energia.
- Producció d'energia renovable (Energia marina i energia eòlica marina).
-Implicació de la població mitjançant la Conferència Energètica Regional.
-Crear una xarxa elèctrica intel·ligent mitjançant el Projecte SMILE (170 actors implicats i 260 M de pressupost).

Regió de Västra Götland

Aquesta regió (1,6 milions d'habitants) s'ha marcat l'objectiu de ser independents d'energia fòssil l'any 2030. Per això han aprovat un projecte de 6 bilions d'euros destinats a l'atenció sanitària, desenvolupament regional i modernització del transport. L'any 2016 varen aconseguir que un 90% del transport públic funcionés amb energia renovable; un 95% d'energia renovable per als habitatges; i 870 de 1000 cotxes són elèctrics.

Quatre prioritats:

-Creació d'un transport públic amb busos 100% elèctrics.
-Producció de menjar ecològic per a escoles i hospitals. A més, moltes escoles tenen l'opció vegetariana cada dia per elegir.
-Involucrar empreses químiques perquè produeixin biodièsel i plàstic reciclat.
-Construcció d'habitatges intel·ligents perquè augmentin l'eficiència energètica.

Catalunya

L'any 2027 pretenen tancar totes les plantes d'energia nuclear i l'any 2050 produir el 100% d'energia renovables per abastar-se. A més hi ha un pla per substituir els cotxes convencionals per cotxes elèctrics, per aquest motiu han intensificat els punts de recàrrega elèctrica. S'ha obert un projecte per finançar el 70% del cost per instal·lar plaques solars als habitatges privats. Es vol aconseguir que en un futur, hi hagi una xarxa d'energia renovable que connecti Catalunya.

Tenen dues dates clau: la primera és durant la pròxima reunió del CRPM a Hèlsinki (octubre 2017); la segona durant el 28 de juny de l'any que ve. El seu posicionament defensa que es millorin les eines de finançament del canvi climàtic i les inversions a innovació i R+D. També s'ha de parlar de la cooperació entre regions/estats per fer polítiques comunes per lluitar contra el canvi climàtic.

27-09-2017

Joan Carles Munar Far
Brussel·les

environmentcbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir