Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
L?aplicació dels drets del pacients en l?assistència sanitària transfronterera

El 2 de juliol, com a part de l’Agenda Social Renovada, la Comissió Europea ha adoptat un esborrany de Directiva sobre l’aplicació dels drets dels pacients en matèria d’assistència sanitària transfronterera, que pretén establir un marc comunitari segur, eficient i d’alta qualitat, mitjançant l’enfortiment de la cooperació entre els Estats membres i l’establiment d’una seguretat jurídica sobre els drets del pacients que recorren a l’assistència sanitària d’un altre Estat membre.

Són vàries les resolucions del Tribunal de Justícia europeu que han confirmat que el Tractat de la UE atorga a cada pacient el dret de procurar-se assistència sanitària a altres Estats membres i a ser reemborsat al seu propi país. Malgrat això, ha persistit la incertesa a l’hora d’aplicar de manera general els principis d’aquesta jurisprudència.

Cal tenir en compte que l’assistència sanitària havia estat exclosa de l’àmbit d’aplicació de la Directiva 2006/123/CE, relativa als serveis de mercat interior. El Consell i el Parlament havien demanat a la Comissió que abordés l’assistència sanitària transfronterera en un instrument apart.

Després d’una consulta publica llençada per la Comissió, la qual rebé 280 contribucions, la majoria es mostrava a favor d’algun tipus d’acció comunitària en matèria d’assistència sanitària que combinés elements legislatius amb el recolzament pràctic a la cooperació entre sistemes de salut europeus. Aquesta és la base sobre la que s’ha elaborat el present projecte de Directiva.[1]

La proposta de la Comissió pretén ser una resposta a la incertesa en el camp de l’assistència sanitària transfronterera i respon també a les peticions del Parlament Europeu i del Consell que havien demanat que es presentés una iniciativa concreta d’assistència sanitària transfronterera.

Principals disposicions de la proposta de Directiva

Les principals disposicions d’aquest projecte de Directiva exposen que:

-       els pacients tenen dret a procurar-se assistència sanitària a l’estranger i a ser reemborsats fins a l’import que haurien rebut al seu país. La Directiva pretén deixar clar la manera en què es poden exercir aquests drets, inclosos els límits que poden imposar el estats membres a aquesta cobertura sanitària a l’estranger i el nivell de cobertura assignat a l’assistència sanitària transfronterera.

-       Els Estats membres són responsables de l’assistència sanitària oferta dins el seu territori. Els pacients han de confiar en què els nivells de qualitat i de seguretat del tractament que rebran a un altre Estat se sotmeten regularment a un seguiment i es basen en les bones pràctiques mèdiques.

-       Es facilitarà la cooperació europea en matèria d’assistència sanitària. Es posaran les bases per a recolzar el desenvolupament de xarxes europees de referència, que reuniran, amb caràcter voluntari, a centres especialitzats dels diferents Estats membres.

-       L’avaluació de les tecnologies sanitàries és un altre àmbit de clar valor afegit. Aquesta iniciativa pretén reduir solapaments i duplicacions d’esforços en aquest camp, i d’aquesta manera, promoure l’ús eficaç dels recursos

-       Les activitats en l’àmbit de la “salut electrònica” també es pretenen reforçar ja que les tecnologies de la informació i la comunicació tenen un gran potencial per a millorar la qualitat, la seguretat i l’eficàcia de l’assistència sanitària. Ara mateix no es disposa de formats i normes comuns que puguin ser utilitzats pels distints sistemes i països, i aquesta directiva pretén ajudar a posar-los a punt.

Repercussions per als ciutadans

La proposta de Directiva pretén clarificar els drets dels pacients i si s’aprova es preveu que els ciutadans europeus gaudiran dels següents avantatges:

-       en la mesura que el tractament sigui cobert sota el seu sistema sanitari nacional, els pacients podran rebre aquest tractament a un altre país de la EU i ser reemborsats sense autorització prèvia. Per a assistència hospitalària però, sota determinades circumstàncies, un Estat membre pot decidir introduir un sistema segons el qual els pacients requeriran una autorització prèvia.

-       El pacients haurà de pagar els costs al proveïdor d’assistència sanitària a l’estranger, però aquests costs li seran reemborsats fins a un màxim del cost del mateix tractament dins el seu propi sistema sanitari nacional

-       Els pacients tindran garantits procediments justs i ràpids, incloent el reemborsament dels costs, i tindran el dret de demanar un informe sobre qualsevol decisió administrativa referent a l’assistència sanitària transfronterera.

-       Els pacients tindran un accés més fàcil a tota la informació rellevant sobre assistència sanitària transfronterera, concretament a través de punts de contacte nacionals

-       Els pacients tindran garantit l’accés als seus historials mèdics i la protecció de les seves dades personals en l’assistència sanitària transfronterera

-       Serà més fàcil pels pacients aconseguir una prescripció que hagin rebut a l’estranger després del retorn al seu país

-       Com a resultat de la cooperació europea en camps com les xarxes de referència europees, els pacients tindran accés a una assitència sanitària altament especialitzada

-       Els pacients poden confiar en la qualitat i estàndards de seguretat de l’assistència sanitària a l’estranger, que estaran garantits de la mateixa manera que si fossin pacients nacionals. El país on es proporciona el tractament és responsable per la vigilància clínica.

-       Si alguna cosa va malament, els pacients tindran garantida una compensació que serà proporcionada amb l’assistència dels punts de contacte nacionals per a l’assistència sanitària transfronterera

-       Els pacients que es beneficiïn de l’assistència sanitària transfronterera a altres Estats de la UE seran tractats d’una manera no discriminatòria i gaudiran d’un tractament igual al dels nacionals del país on són tractats.

Punts a tenir en compte

El que queda clar és que els Estats poden imposar les mateixes condicions que apliquen nacionalment quan proporcionen assistència sanitària a nacionals d’altres Estats membres de la UE. Per exemple, poden aplicar el requeriment de consultar un metge general abans de consultar un especialista o rebre assistència hospitalària.

A més, aquesta proposta no canvia els drets dels Estats membres a definir els beneficis que escullen proporcionar. Si un Estat membre no inclou un determinat tractament per als seus propis ciutadans, aquesta directiva no crea cap garantia als pacients estrangers de rebre el tractament i ser reemborsats.

Per altra banda, la proposta de Directiva exposa que:

-       la seguretat i qualitat dels estàndards que s’apliquen són aquells dels Estats membres on es proporciona l’assistència

-       aquests estàndards haurien de basar-se en les conclusions del Consell sobre “Valors i principis comuns als Sistemes Sanitaris Europeus” adoptats el juny de 2006[2]

-       les autoritats dels Estats membres haurien d’assegurar l’aplicació correcta i continuada d’aquests estàndards

Aprovació i implementació de la proposta de Directiva

Aquesta proposta de Directiva ha estat enviada al Consell i al Parlament per a la seva adopció. Un cop adoptada un comitè de Comitologia serà establert per a especificar i desenvolupar les mesures necessàries per a la implementació de la Directiva.

23-07-2008

Tomeu Mir

Consultor de Política Regional

healthcbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir