Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
Jornades Estimulació de les tecnologies ambientals mitjançant la verificació (?Boosting Environmental Technologies by Verification?)

1.- Dates, organitzadors, objectius, programa, metodologia i material de les jornades

Els dies 15 i 16 de setembre les organitzacions PROMOTE ETV, AIRTV ETV, NOWATECH i EST-TESTNET (diferents plataformes finançades amb fons europeus dirigides específicament als àmbits de les tecnologies ambientals i/o als processos de certificació o verificació)[1] organitzaren les jornades “Boosting Environmental Technologies by Verification” (Estimulació de les tecnologies ambientals mitjançant la verificació)[2] a Brussel·les, a l’oficina de la Representació de l’estat Baden- Württemberg a la Unió Europea.

Les jornades pretenien assolir els següents objectius:

1)    Introducció a la verificació de les tecnologies ambientals com a mitjà per a la promoció tecnològica.

2)    Mostrar els resultat de les verificacions pilot

3)    Donar l’oportunitat als participants de presentar la seva opinió a la Comunitat Europea i als actors polítics.

El programa estava organitzat en 7 sessions temàtiques diferents. Una primera introductòria, una segona relativa a la producció neta, una tercera relativa a la monitorització, una quarta sobre les tecnologies de tractament, una cinquena consistent en una tarda parlamentària, la sisena era relativa als nivells de verificació i la setena i darrera era sobre la perspectiva europea de la verificació de les tecnologies ambientals. Cada sessió comprenia diferents ponències (fins a 21, de mitja hora de duració) amb una duració total aproximada de 15 hores.

La metodologia consistia en una presentació en format “Power Point” d’una ponència (a càrrec de personal tècnic de la Comissió Europea, científics de diferents organitzacions o membres d’organitzacions vinculades amb el medi ambient o amb els sistemes de verificació - certificació) i la consegüent explicació.

Desprès es donava la paraula als assistents per a que formulessin les preguntes escaients.

A les jornades es facilitar als assistents el següent material[3]:

1)    Programa de les jornades amb diversos escrits elaborats pels ponents i relatius als temes de les seves ponències.

2)    Llistat de participants.

2.- Desenvolupament de les Jornades i continguts tractats:

Les jornades començaren amb unes ponències introductòries, seguides d’altres sobre els sistemes de verificació, de caire teòric, desprès s’exposaren les presentacions de les persones que estaven duent a terme verificacions a diferents projectes de tecnologies ambientals (tecnologies netes, reutilització d’aigües, millora de la qualitat de les aigües, contaminació, o emissions de partícules contaminants a l’aire), les presentacions sobre la situació política dels sistemes de verificació (per representants de les institucions europees o d’alguns dels països o regions membres de la UE (Baden Württemberg i Regne Unit), o d’altres països –Estats Units i Canadà-), una exposició pràctica sobre els sistemes de verificació i finalment unes presentacions sobre la situació europea del sistemes de verificació i conclusions finals.

Específicament, cada una de les ponències fou:

15 de setembre de 2008

1.- Introducció

11’15 European Perspectives and Initatives” (Perspectives i iniciatives europees).

Elena Domínguez, membre de la Direcció General de Investigació.

Va anunciar quines eren les accions que està duent a terme la Direcció General de Investigació dins el pla d’accions en tecnologies ambientals:

1)    Recolzar la investigació, reforçar la investigació en tecnologies mediambientals, i recolzar-ne la seva demostració i disseminació.

2)    Millorar el sistemes de verificació.

També va exposar els resultats de l’informe del Pla d’accions en tecnologies ambientals[4].

11’45 Verificació de la tecnologia. Què i per què?

Thomas Track, DECHEMA (Frankfurt/ Main)

La verificació és un sistema d’avaluació independent del funcionament de la tecnologia ambiental i s’ha de diferenciar del terme “certificació” (l’objectiu del qual és garantir que la tecnologia compleixi els nivells estàndards establerts o les regulacions). La verificació és útil en àrees on els estàndards no existeixen o on els estàndards normalment no s’apliquen. La Comissió Europea està planificant aplicar un sistema a tota la UE per verificar el funcionament i l’impacte ambiental de noves tecnologies innovadores, anomenat Environmental Technology Verfication (ETV) en anglès), Verificació de la Tecnologia Ambiental, directament relacionada amb el Environmental Technologies Action Plan (ETAP), Pla d’accions en Tecnologies Ambientals. El ponent va explicar els problemes dels nous productes, i en termes generals exposà les característiques principals de la Verificació de la Tecnologia Ambiental (que funciona com un protocol predeterminat, que és una prova independent a la certificació, que no pretén comparar diferents tecnologies, ni “aprovar o suspendre” les tecnologies en relació als seus estàndards prèviament establerts). A més a més, va comentar quins països iniciaren l’aplicació dels sistemes de verificació (Estats Units i Canadà), i a quins països funciona actualment (Estats Units, Canadà, Corea del Sud, Japó).

La Verificació de Tecnologia Ambiental ajuda a les noves tecnologies a trobar un lloc en els nous mercats.

2.- Verificació als sectors de la tecnologia:

A)   PRODUCCIÓ NETA

12’00 Producció sostenible mitjançant tecnologies més netes.

Uwe Fortkamp, UVL/SE

Primer, va recalcar la idea de la verificació de les tecnologies per a la producció sostenible i les seves avantatges. Amb la verificació d’aquestes noves tecnologies és pot demostrar el funcionament de tecnologies més netes. Després va posar exemples específics en els quals s’ha aplicat la Verificació de la Tecnologia Ambiental com la tecnologia membrana per a la recuperació condensada de gasos de combustió, la tecnologia plasma pel tractament de residus, la producció més neta de fibra de vidre reforçada per les canonades de plàstic, la tecnologia membrana per la separació d’hidrocarbur de les corrents de gasos...i va comentar les conclusions i els resultats dels casos d’estudi esmentats.

13’30 Reutilització avançada d’aigua a la aqüicultura

Morten Moller Klausenm,DHI/DK

Es comentà la importància del tractament d’aigua i dels diferents mètodes per millorar la qualitat de l’aigua. Normalment l’aigua que ha passat per una planta de tractament conté components com geosmina i metilisoborneol 2. Les Advanced Oxidation Technologies, Tecnologies d’Oxidació Avançada (AOT) són unes tecnologies que tracten l’aigua per eliminar substàncies no biodegradables.

Es va explicar el nou procés de depuració de les aigües de les indústries i el sistema de verificació que s’havia aplicat i s’analitzaren els resultats i les conclusions.

B)   MONITORITZACIÓ

14’00 Mètodes per la millora del control de l’aigua.

Anders Lynggaard-Jensen., DHI/DK

El ponent donà importància a les noves tecnologies, als controls dels protocols, a les aigües residuals i als sistemes de verificació per millorar la qualitat de l’aigua.

14’30 Aproximació a la innovació en àrees contaminades.

Derk van Ree, Deltare/NL

Després d’explicar els cas pràctic de l’aplicació del sistema de verificació en terres contaminades, va exposar les seves conclusions. El ponent va compartir les lliçons apreses després de verificar les noves tecnologies. S’han de tenir en compte: els objectius, les perspectives de les persones interessades, els fons i els passos a seguir per la verificació.

C)   TECNOLOGIES DE TRACTAMENT

Es varen exposar sistemes concrets de verificació de les tecnologies duts a terme, i en línies generals es subratllà la necessitat dels processos de verificació i així mateix d’un sistema europeu únic de verificació que pugui fer més assequible la situació actual en que el fabricant ha de sol·licitar diferents permisos:

15’30 Tecnologies de remediació.

Leen Bastiaens, Vito/BE

Proposà motivadament l’aplicació d’un sistemes de verificació ambiental aplicat a les tecnologies de rectificació del sol i de les aigües subterrànies (soil and groundwater remediation tecnologies) arribant a les conclusions de que un enfocament de les ETV pot disminuir les barreres que dificulten l’entrada d’aquestes tecnologies ambientals; que una etiqueta d’ETV a aquestes tecnologies no garanteix el seu èxit però mostra que una tecnologia és efectiva sota determinades condicions (les especificades als documents d’ETV) i que l’etiquetatge ETV per al TIER 2 (inoculació de bactèries) podria ajudar as venedors a ser competitius.

16’00 Millora de la separació de nutrients amb els reactors de Biofilm.

Bjorn Rusten, Aquateam/NO

Exposà el procediment de implantació d’un procediment de verificació i dels resultats corresponents respecte d’un procés de reacció de biofilm per mobilització del llit (procés patentat: moving bed biofilm reactor process).

16’30 Reducció optimitzada de les emissions a l’aire

Bert Lemmens, Kristien de Sitter, Vito/BE

Una tercera ponència era relativa a la verificació de la Tecnologia Genano (purificador d’aire basat al fenomen de l’efecte corona) i al desenvolupament d’un sistema de verificació adient, concloent-s’hi que són necessàries altres probes per a determinar el procediment de verificació més adient per a aquesta tecnologia a l’objecte de definir un procediment de verificació més útil.

3.- Tarda parlamentària (18’30 a 20’30):

Hi hagué les següents intervencions:

1. Benvinguda.

Feta per la Representació del Ministeri d’assumptes econòmics del estat de Baden-Wúrttemberg.

2. De la Innovació al mercat - competint a un món globalitzat.

Jorgo Chatzimarkakis, membre del Parlament Europeu, Comitè de Indústries, investigació i Energia.

Subratllà la necessitat dels processos de verificació, per a la competitivitat de les empreses a un mercat global.

3. Fa lo que diu a la llauna.

Richar Gould, Agència Britànica de Medi Ambient (Regne Unit)

Exposició sobre els sistemes de certificació i de verificació (a la que s’assenyalaren les diferències entre un i altre i s’explicà un model concret de verificació que es du a terme al Regne Unit).

4. Marc normatiu europeu per a la verificació.

Pierre Henry/Ian Clark, de la Comissió Europea (DG Environment).

Exposaren els objectius de la Unió Europea respecte a la verificació i feren una explicació sobre els objectius i el procés d’elaboració del paquet de producció i consum sostinguts/política industrial sostinguda i les accions polítiques que es veuran afectades (directives d’eco disseny i d’etiquetatge energètic, entre altres), de pròxima adopció per la Comissió Europea.

5. Perspectives per a la indústria i l’economia europees.

Didier Herbert/Hans Naudts, de la Comissió Europea (DG Enterprise)

Explicaren la situació de la iniciativa de la Unió Europea sobre la implantació d’un sistema europeu de tecnologies ambientals (tràmit d’audiència pública tancat el 2 de febrer de 2008[5]),destacant-se:

1)    els requisits que haurà de tenir aquest per a que sigui d’èxit (credibilitat, flexibilitat, que serveixi d’ajut a les empreses i que incrementi el valor, descentralització en la gestió, que estigui fonamentat científicament)

2)    els aspectes que tindrà en compte (l’aigua, l’energia, l’aire, la tecnologia de la que es fa ús (si inclou processos de reciclatge, els materials dels que fa ús i els processos de neteja) i la reutilització de productes)

3)    els costos de la verificació (que s’estimaren entre els 66000 a 84000 pel que fa a la tecnologia, més un cost variable de 45000 euros per la verificació) .

4)    i la necessitat de finançament públic per a la seva implantació.

6. Perspectives globals – com pot el esquema d’ETV cooperar

Ponència que Conclogué la sessió, fou referida a una visió global (mundial) sobre els processos de verificació i la possibilitat d’arribar a acords sobre el reconeixement dels diferents sistemes de verificació existents.

4.- Lliçons apresses:

A)   NIVELLS DE VERIFICACIÓ:

9’30 Bàsic: Verificació al laboratori.

Leen Bastieaens, VITO/NL

El ponent va comparar el sistema de verificació de Canadà i Estats Units amb l’europeu a nivell de costos i de temps. Es va donar importància al sistema de verificació com una “assegurança” de qualitat i un sistema independent dirigit al sector públic o privat.

Així, el sistema de verificació comença des de l’equip de Verificació de la Direcció General de Medi Ambient, després per la Organització Temàtica de Verificació i finalment per l’equip d’experts. El més important en la verificació és la transparència, l’avaluació de les dades ja existents i la presència d’un protocol establert.

El ponent va concloure que el sistema de verificació existeix quan un protocol similar existeix, o quan s’ha de desenvolupar un sistema de protocol, s’han de tenir en compte les costos, organitzar bé el sistema, la qualitat de la organització i els experts involucrats, a més a més de la qualitat de la informació.

10’00 Entre línies: Verificació de referència sobre el terreny

Norbert Klaas, University Stuttgart/DE

El ponent va explicar el funcionament d’una tecnologia de mesura innovadora aplicada al laboratori però també fora del laboratori sobre terreny sota unes condicions controlades i ben definides. Així, doncs, va comentar els resultats de les proves i les conclusions que se’n poden extreure després d’haver aplicat la verificació.

El ponent va explicar que fer canvis durant les proves de verificació hauria de ser una opció a contemplar, i que els tests de verificació poden tenir problemes, que controlar les condicions sota les quals s’aplica la verificació és molt important, i també ho és saber per què es vol fer la verificació i la relació entre el grup d’experts que du a terme la verificació, el laboratori on es fan les proves i el venedor de la tecnologia.

10’30 Verificació a totes les escales.

Thomas Ertel, Sachverständingenbüro Dr. Ertel/DE

Va comentar que darrerament ha crescut la demanda per la qual les persones interessades en la verificació prefereixen fer-ho fora del laboratori sobre un terreny sota condiciones ja determinades o sobre un terreny sota condicions reals.

Va explicar quins són els obstacles d’aplicar els sistemes de verificació sobre terreny en condicions reals, per exemple, que la superfície sigui heterogènia i que per tant s’ha de fer una bona selecció de la superfície, les condicions atmosfèriques que poden influir en els resultats...

El ponent va comentar que després d’haver fet proves damunt terreny real no sempre s’han de fer basades en aquest tipus de terreny i només aplicar les proves sobre terreny real quan sigui necessari.

B)   PERSPECTIVA EUROPEA DE LES ETV

Aquesta sessió final consistí en quatre conferències (figuraven programades cinc però un dels ponent no pogué assistir, per motius d’agenda), que foren:

11:30 Perspectives de la indústria, el comprador i l’agent regulador a la Verificació

Roel Brand, TNO Built Environment and Geosciences/NL

Exposà les diferents perspectives a l’esquema de la verificació (des del punt de vista de la indústria, del comprador i de l’agent regulador) assenyalant el paper de cada un d’ells i les avantatges que presenta la verificació.

Segons el ponent:

1)    Els subministradors de la tecnologia troben avantatges per que la verificació provoca l’augment de noves oportunitats de promoció i de mercat (venedors i productors), accelera l’acceptació de les innovacions al mercat, accelera l’acreditació de les innovacions tecnològiques, facilita l’accés a la inversió o al finançament i dona suport a una competència més justa.

2)    Els Usuaris de la Tecnologia troben beneficis resultants d’un augment de la disponibilitat de informació i la minimització dels riscos de la millora de les tecnologies i així mateix per la informació respecte del comportament ambiental.

3)    Les institucions financeres és beneficien així mateix per una augment de la disponibilitat de la informació real i la minimització dels riscos de la inversió i pel seu ús com a eina de suport per a la inversió o al finançament

4)    Els agent reguladors o de concessió dels permisos troben beneficis per la conscienciació als usuaris potencials en la utilització de les noves eco tecnologies, pel paper que pot desenvolupar per a la consecució de les especificacions, perquè el sistema pot facilitar l’atorgament dels permisos dels sistemes verificats; per que es facilita el comerç internacional i la transferència de tecnologia als casos de reconeixement mutu i per què es redueix la subjectivitat i el conflicte d’interessos.

Assenyalà certes condicions que s’han de donar per a la verificació: respecte de la publicació dels resultats dels processos de verificació, s’haurà de tenir en compte que alguna informació haurà de ser pública però que altra s’ha de protegir en la mesura en que pot afectar a la competitivitat de les empreses; que el sistema ha de ser flexible donada la varietat de necessitats que es veuran involucrades; que el sistema haurà de proveir d’un valor afegit a les tecnologies i que s’hauria de permetre la millora tecnològica encara al procés de verificació, que el reconeixement i la credibilitat són els principals aspectes que els actors tindran en compte per a l’acceptació de la verificació, amb prioritat sobre la rapidesa i es costos i assenyala que de totes aquestes qüestions (Reconeixement, Credibilitat, velocitat de implementació i costs) el reconeixement s’haurà d’aconseguir a fora del sistema, mentre que tots els altres s’han de solucionar a través del sistema de verificació.

Conclogué amb un conjunt de recomanacions per al sistema Europeu d’ETV (a més dels ja assenyalats):

1)    Que el seu abast sigui clar.

2)    Que el procés concedeixi un temps, credibilitat i temps acceptables.

3)    Una organització: que de forma dominant estigui relacionada a les estructures ja existent, que el lideratge de l’organització es posicioni a nivell europeu millor que al sector privat o a escala nacional, que es prevegin diferents accessos al sistema de verificació per als participants i per a les categories de participants, per a minimitzar les barreres de la llengua i de la distància física, la implicació dels actors al disseny i al funcionament del sistema i un ampli reconeixement europeu i internacional.

4)    Donar suport als mecanismes de finançament estimulant la predisposició al pagament: suggereix un sistema de cost – eficiència, amb despeses limitades als participants (5-20 milers d’euros per a la verificació i de 10 a 70 milers d’euros per a l’avaluació, depenent de la complexitat), el desenvolupament de protocols finançats amb fons públics, suport addicionals a les PIME i que la voluntat al pagament dependrà del valor afegit por el sistema.

12:00 ETV al camí a l’estandardització.

Richard Gould, UK Environment Agency/GB

Exposà la relació de la verificació amb l’estandardització, repassà els esquemes de verificació existents (emissions, ambientals, d’efluents, de soroll, entre d’altres) el problema que això representa per a l’empresari (disparitat de verificacions o fins inclòs la possibilitat de no verificacions), s’explicà el model de certificació, s’apunta que l’esquema existent condueix a l’estandardització i finalment s’assenyalaren els problemes o debilitats dels estàndards (la seva efectivitat) i s’accentuà la necessitat de que un sistema de verificació de tecnologies ambientals ha de ser flexible. S’aconsella la internacionalització dels estàndards.

13:45 ETV, un servei tecnològic o una regulació pública.

Christian Gron, DHI/DK

Un tercer ponent analitza la relació entre els sistemes de verificació i l’augment de la disponibilitat de la informació, amb mires a discutir si els sistemes de verificació són un servei tecnològic (al servei de la tecnologia) o un servei públic. Assenyalà que la verificació condueix a l’estandardització, els problemes de l’aplicació i desenvolupament dels sistemes de verificació, s’explicà com es desenvolupa el treball de verificació i s’assenyalaren els tipus diferents d’estàndards.

14:20 Conclusions

Thomas Track, DECHEMA e.V./DE

Va fer una recapitulació i valoració dels aspectes més importants de les ponències:

1)    La relació entre l’estandardització com a objecte de regulació pública i al servei de la tecnologia.

2)    Recomanacions per al sistema Europeu de Verificació de Tecnologies ambientals.

3)    Destacà clarament que els sistemes de verificació són de productes i no de tecnologies.

3.- Conclusions i valoració personal:

A criteri dels informants procedeix destacar el següent:

1)    Les jornades assoliren parcialment els objectius anunciats:

-       Es va fer una introducció a la verificació de les tecnologies ambientals, però no va quedar clar la seva utilització com a mitjà per a la promoció tecnològica (donant-se per suposada per la majoria dels conferenciants).

-       Es varen mostrar resultats d’algunes verificacions pilot (conclusions dels processos de verificació i les “lliçons apreses”).

-       Varen participar com a ponents membres de la Comissió Europea i alguns representants polítics, emperò no ho fou per a rebre opinions (encara que se’ls podien formular preguntes) sinó per exposar les iniciatives que s’estan fent nivell polític en quant a les ETV.

2)    Respecte de la verificació de les tecnologies ambientals:

-       Queda palès que es tracta d’un procediment de caire tècnic i complex ja que requereix de distintes proves en circumstàncies diferents (de laboratori o exteriors, segons els casos, la reelaboració i verificació de les pròpies proves, riscos).

-       Que la verificació és referida a els productes desenvolupats i no pròpiament a “la tecnologia”.

3)    Respecte del sistema Europeu de Verificació de les Tecnologies Ambientals cal assenyalar que:

-       Es tracta d’una iniciativa que, actualment es troba en fase “embrionària”, de la que s’ha dut a terme un tràmit d’audiència pública, tancada el 2 de febrer 2008 (veure nota al peu núm. 5).

-       Són molts els actors que estaran implicats a aquest esquema. A les conferències s’han assenyalat principalment: laboratori de verificació, el venedor o comercial de la tecnologia, el productor de la tecnologia i l’agent regulador que s’encarregarà del sistema de verificació.

-       A les conferències únicament es destacaren els aspectes positius d’un sistema Europeu de Verificació de les Tecnologies Ambientals i no es destacaren els més negatius (inversió econòmica).

-       S’anunciaren molts d’aspectes que s’hauran de debatre i es varen proposar algunes solucions (l’organització del sistema de verificació, el finançament d’aquest, les claus per al seu èxit, entre d’altres).

 


[1] La informació sobre els organitzadors de les jornades es troba a les següents adreces webs

- PROMOTE: www.promote-etv.org

- NOWATECH: www.etvnor.org

- EST-TESTNET: www.est-testnet.net

- AIRTV: www.airtv.eu

 

[3] Aquest material es troba disponible a l’oficina del CBE a Brussel·les

24-09-2008

Margalida Colom Alcover                                                 Juanjo García Paradela

Consultora CBE R+D                                                       Consultor CBE Medi Ambient

environmentcbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir