Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
Esquema de comerç d?emissions de la UE
Green Week. The EU ETS: Sustainable Development in Action

L’esquema de comerç d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (ETS, sigles en anglès de Emission Trading Scheme) es posa en marxa al gener de 2005 basat en la Directiva 2003/87/EC que entra en vigor l’octubre de 2003.

L’ETS és la pedra angular de la política de la UE contra el canvi climàtic, i és el primer sistema internacional de comerç d’emissions. El seu objectiu és ajudar als Estats membres en el compliment dels compromisos plasmats al Protocol de Kyoto i no implica nous objectius mediambientals. Des del 2008 també inclou a Noruega, Islàndia i Liechtenstein.

L’objectiu de l’ETS és permetre a les empreses comprar o vendre permisos d’emissió per a aconseguir els objectius fixats a un preu baix i efectiu. El preu dels permisos d’emissió es fixa en funció de l’oferta i la demanda. La Comissió no hi intervén, però si hi ha distorsions, la legislació sobre competència s’aplica com a qualsevol altre mercat.

Els Plans d’assignació Nacionals (PAN) determinen la quantitat total d’emissions de CO2 que els Estats poden garantir a les seves empreses, les quals poden comprar o vendre emissions al mercat. Per això, els Estats han de decidir prèviament el total d’assignacions a distribuir i quina quantitat n’ha de rebre cada empresa. El primer període de comerç era del 2005-2007, el segon 2008-2012, i el tercer ha de començar el 2013.

La idea és doncs que el Estats membres limitin les emissions de CO2 dels sectors d’indústria i d’energia a través de l’assignació de permisos. Al final de cada any les empreses han de presentar el volum d’assignacions corresponent al total d’emissions.

La importància del segon període 2008-2012 en el que ens trobem actualment és que coincideix amb el primer període de compromís del Protocol de Kyoto. Per aquest segon període la Comissió ha reduït el total d’emissions en un 6.5% respecte al període del 2005-2007 per assegurar el compliment del protocol internacional.

La Comissió ja ha llençat una proposta per a revisar la Directiva que regula l’ETS. La finalitat és enfortir, expandir i millorar el funcionament del sistema. El març de 2007 el Consell Europeu fixà l’objectiu de reduir en un 20% el volum d’emissions a la UE per l’any 2020 prenent com a referència els nivells de 1990, i del 30% si la resta de països industrialitzats feia un esforç comparable en el marc d’un acord global per a combatre el canvi climàtic després del 2012. El primer pas per a aquest acord es va donar al desembre del 2007 a la conferència de Nacions Unides de Bali.

La nova proposta cau dins el procediment de codecisió i la Comissió espera que sigui aprovada durant l’any 2009.

Els principals canvis que pretén introduir són:

-       Hi haurà un límit d’emissions europeu enlloc dels 27 límits nacionals existents actualment. Aquest umbral decreixerà de forma lineal.

-       Un nombre més gran d’assignacions serà subhastat enlloc d’assignat gratuïtament. Durant els períodes 2005-2007 i 2008-2012 la gran majoria d’assignacions han estat gratuïtes. La Comissió creu que la subhasta hauria de ser el principi bàsic d’assignació ja que augmenta l’eficiència, la transparència i la simplicitat creant un major incentiu per a invertir en noves tecnologies netes i reforçant el principi de “qui contamina paga”.

L’assignació lliure restant es farà amb criteris europeus comuns i no nacionals, i es centrarà en premiar aquelles tecnologies més respectuoses amb el medi ambient.

Es preveu que l’assignació mitjançant subhasta s’apliqui completament al sector energètic i al de captura i emmagatzement d’ozó després de 2013. Altres sectors entraran en una fase d’aplicació progressiva després del 2013 fins arribar a una assignació completa per subhasta al 2020. No obstant, hi haurà excepcions per a no provocar una “fuga de carboni”, és a dir, que les empreses forçades per la pressió deslocalitzin la seva producció a països fora de la UE amb una legislació menys restrictiva.

Els Estats membres seran el encarregats de portar a terme les subhastes i la distribució dels drets es basaran en les emissions històriques i també en la intenció de redistribuir dels Estats més rics cap als més pobres.

-       S’introduiran normes d’harmonització per a l’assignació lliure de cost.

-       Part dels drets d’assignació per subhasta seran redistribuïts des d’aquells Estats amb més renta per càpita cap a aquells menys rics per a reforçar la capacitat financera d’aquests últims per a invertir en tecnologies respectuoses amb el medi ambient.

-       Un nombre de noves indústries seran incloses dins l’esquema ETS. És el cas dels productors d’alumini i amoníac que ara estan fora. A més s’inclouran també dos nous gasos: l’òxid nitrós i el perfluorocarboni.

-       Els Estats membres podran excloure les petites empreses de l’esquema si asseguren que aquestes estan sotmeses a mesures de reducció equivalents.

Per altra banda, segons l’ETS els Estats membres poden permetre a les instal·lacions nacionals utilitzar crèdits generats per projectes que contribueixin a la reducció d’emissions a altres països. Aquets projectes han de ser reconeguts sota el mecanisme d’Implementació Comú del Protocol de Kyoto (projectes posats en marxa a països que tenen un límit d’emissions assignat segons Kyoto) o el Mecanisme de Desenvolupament Net (projectes a països en vies de desenvolupament.

La nova proposta de la Comissió per a l’ETS preveu dos escenaris possibles per a la utilització d’aquests crèdits durant el període 2013-2020 depenent de si s’arriba o no a un acord global per a la reducció d’emissions.

a)    Abans de que s’arribi a un acord internacional la reducció es basaria en un 20% i els operadors podrien utilitzar els crèdits no utilitzats dels atorgats pels seus governs pel període 2008-2012. Mentre la situació sigui aquesta el sistema de crèdits crec que segueix més o menys igual i els emissors podran utitzar durant el període 2013-2020 els crèdits que tinguin acumulats i no hagin utilitzat del període 2008-2012. No obstant només es permetria utilitzar crèdits per a un màxim anual del 3% de les emissions de cada Estat membre provinents de fonts no cobertes per l'ETS el 2005. O sigui que hi ha una limitació per a cada estat per a la utilització de crèdits  fixada en el 3% de les emsissions no cobertes per l'ETS el 2005.

L'altra situació seria que s'arribés a un acord global, un nou Kyoto, amb noves restriccions. El Consell s'ha compromès a arribar a una reducció del 30% pel 2020 si els altres Estats desenvolupats fan esforços comparables. Cada estat mebre contribuiria al nou esforç de forma proporcional a la seva part d'emissions totals procedents de fonts no cobertes per l'ETS per a l'any 2020.
Ja que s'augmentaria la restricció a sobre la UE, es permetria augmentar l'utilització de crèdits fins a la meitat de l'esforç de reducció addicional. És a dir, si dins l'ETS hi hagués una reducció de 200 milions de tones com a conseqüència de l'acord global, el limit per a la utilització de crèdits augmentaria automàticament 100 milions de tones. Això només seria aplicable si els països on es portessin a terme els projectes fossin parts del nou acord global.

Es diu, que així es posa un incentiu per a què els països envies de desenvolupament es comprometin a signar l'acord. 

Si es fa una restricció de la utilització de crèdits abans de la ratificació d’un acord global és que qualsevol increment de l’ús de crèdits després del 2012 per sobre dels permesos al període 2008-2012 reduiria els incentius per a invertir en tecnologies respectuoses.

Per últim, la Comissió a declinat qualsevol possibilitat de permetre crèdits com a resultat de certs tipus d’ús de la terra que contribueixin a absorbir CO2 de l’atmosfera. El que si que proposa la Comissió és que els projectes dels Estats membres que redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle i que no estiguin sota l’ETS puguin generar crèdits.

09-06-2008

Bartomeu Mir

environmentcbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir