Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. Accepto | Más información

Centre Balears Europa

Centre Balears Europa

Llistat d'informes Compartir Imprimir
Com associar a altres actors principals - canvi climàtic, adaptació a tercers països i seguretat mundial
Informe de l?audiència celebrada per la Comissió Parlamentària Temporal sobre el Canvi Climàtic a la 6ª sessió temàtica, dia 26 de març de 2008.

El dia 26 de març de 2008, de les 15’30 a les 19’00 la Comissió Parlamentària Temporal sobre el Canvi Climàtic dugué a terme l’acte d’audiència pública a la sisena sessió temàtica “Com associar a altres actors principals – canvi climàtic, adaptació a tercers països i seguretat marítima, a la la seu del Parlament Europeu a Brussel·les.

Va presidir la sessió el Diputat Guido Sacconi.

A l’acte es lliurà la següent documentació:

1.- Projecte d’ordre del dia: conté el programa de l’acte de l’audiència.

2.- Paquet de informació de la sisena sessió temàtica: assenyala els objectius de la sisena sessió temàtica, l’esborrany de la programació de l’acte de l’audiència, i el currículum dels ponents i altra informació relacionada.

3.- Nota de la Direcció General de política interna de la unió (política econòmica i científica) titulada: implicar als països en desenvolupament a les negociacions del canvi climàtic.

4.- Nota de la Direcció General de política interna de la unió (política econòmica i científica) titulada: implicar a les economies emergent, manllevar les barreres per a la cooperació tècnica.

5.- Nota de la Direcció General de Política interna de la unió (política econòmica i científica): escenari de joc després de les negociacions de Bali.

6.- Nota de la Direcció General de Política interna de la Unió (política econòmica i científica): opcions i implicacions de vincular l’esquema d’emissions (ETS) de la Unió Europea amb altres ETS.

7.- Document de presentació del ponent Frank Ackerman.

8.- Document de presentació del ponent Mr. Amjad Abdulla.

9.- Document de presentació del ponent Prodipt Ghos.

La reunió va seguir l’esquema que figurava a l’ordre del dia.

Es desenvolupava, primer, amb la presentació del ponent o ponents pel President de la Comissió, seguidament aquells feien la seva exposició, preparada prèviament, i després es suscitava un debat que consistia en la formulació de preguntes pels diferents membres de la Comissió Parlamentària de Canvi Climàtic a les que els ponents havien de respondre o replicar. Primer s’enunciaven totes les preguntes i els ponents contestaven, un per un, a les qüestions que específicament els haguessin plantejat.

Començà a parlar el President indicant la temàtica de la reunió (involucrar a altres actor al Canvi Climàtic) i formulà una pregunta als diferents ponents que donà preu a la iniciació de les ponències: Què cap esperar d’Europa en relació amb el Canvi Climàtic?.

La primera ponència fou a càrrec del Sr. Rajendra k. Pachauri.

1ª Rajendra K. Pachauri. President del “Intergovernmental Panel on Climate Change” (IPCC) i Premi Nòbel de la Pau 2007

Inicià la conferència contestant la pregunta formulada assenyalant que sorgeixen nous criteris o orientacions als que ja es combinen la política i la ciència a l’àmbit de la governança, que l’IPCC ha fet un treball fonamental en matèria de canvi climàtic centrat en un “canvi d’actitud”i una vida més respectuosa amb el medi ambient.

Indicà que el canvi climàtic és un tema prioritari a l’actualitat i que ho serà al llarg del S XXI.

Assenyalà que d’Europa cap esperar que serveixi d’exemple d’accions justes i equitatives que beneficiïn a la comunitat global, i des del punt de vista intern Europa hauria de fer ús de tecnologies i actituds a manera d’exemple a la resta del món.

Exposà que l’impacte del canvi climàtic afecta a moltes comunitats, lo que és causa de fluxos migratoris, i implica un perill per a la pau. Va fer referència als documents del sr. Solana.

Conclou la introducció a la ponència indicant que el canvi climàtic és un tema que Europa s’està prenent seriosament.

Del canvi climàtic informà que és un fenomen d’efectes globals, que es necessari que la tecnologia sigui considerada un bé públic accessible a tothom, i que és necessari un canvi de comportament per prevenir els fluxos migratoris atenent les necessitats dels països subdesenvolupats.

Assenyalà que des de l’IPCC s’han fet distintes propostes dirigides a assolir el “canvi d’actitud”, que el canvi d’actitud no implica donar passes enrere al desenvolupament sinó que significa ajuntar la voluntat política amb el potencial tecnològic. Va fer referència a un sistema de valors diferent que serveixi de guia i condueixi al futur, que ha de permetre eliminar catàstrofes al futur i donà importància a les previsions climàtiques i al disseny d’estratègies d’adaptació als canvis.

Informà que al quart, i darrer, informe de l’IPCC es conclou que el fenomen de l’escalfament global actual mai ha tingut paràmetre comparatiu històric, que aquest és la causa del descens de les capes de gel i de l’augment del nivell del mar, que a la conferència de Ginebra s’acordà la salvaguarda del futur de la raça humana i que el canvi climàtic no és únicament teòric sinó el resultat d’una observació empírica del medi ambient (nivell del mar, temperatura, l’extensió dels casquets polars,..).

Digué que el canvi climàtic està influït per factors naturals i socials i que als darrers 50 anys s’ha arribat a la conclusió de que les accions de l’home són també responsables de l’escalfament. Indicà que l’escalfament provoca efectes entre d’altres al règim de precipitacions (sequeres, inundacions) i de l’activitat volcànica i que els efectes no es produeixen per igual a tota la superfície del planeta sinó que a les zones de latitud més alta ha augmentat la temperatura i el valor mitjà de precipitacions, mentre que a les latituds baixes no ha augmentat tant la temperatura i les precipitacions mitjanes han minvat.

Exposà les conclusions de l’IPCC al cas de que no es mitiguin les conseqüències del canvi climàtic:

1.- Augment de les temperatures: les estimacions més optimistes fixen un augment de 2,5 ºC a finals del segle XXI.

2.- A Europa suposarà un augment dels riscos de inundacions i de les Ones de Calor (recorda les ones de calor de París al 2003, que provocà prop de 30000 morts, a Madrid i altres indrets d’Europa)

3.- La pèrdua d’espècies animals i vegetals.

4.- Perill per als Deltes fluvials.

5.- N’hi ha ciutats que es veuran directament afectades: Calcuta, Dakar, Shanghai I Bangladesh.

6.- Pèrdua de propietats i infraestructures (causades, per exemple, per les inundacions).

Va fer referència als efectes sobre les comunitats:

1.- Indicà que les societats desenvolupades són vulnerables al canvi climàtic però que les més vulnerables són les comunitats més pobres. Il·lustrà el comentaria fent referència als efectes de les inundacions a Nova Orleans (USA) i a la zona Asiàtica. Indica que a més els països subdesenvolupats no tenen responsabilitats sobre l’efecte hivernacle i que, no obstant són les primeres víctimes dels seus efectes, exigint que Europa tingui en compte aquesta realitat.

2.- Respecte del canvi dels patrons de precipitacions assenyalà que produeix un augment de la salinitat de les aigües properes a la mar, que afecta principalment als Estats Arxipelàgics, als que disminueixen les reserves d’aigua i que aquests Estats hauran de desalinitzar l’aigua per al seu consum.

3.- Assenyalà que Àsia i Europa estan afectades pel descens d’aigua, especialment la regió mediterrània, lo que afectarà tant al subministrament d’aigua com a la pròpia productivitat (degradació de les terres). Posa com a exemple actual l’augment dels preus dels cereals per una minva de la capacitat productiva de la terra.

Va fer referència a que els efectes sobre el recurs hídric també provoca un augment de la toxicitat i la incidència de determinades malalties, com el còlera, i assenyalà que el canvi climàtic és un risc per a la seguritat i per la Pau per què augmentaran els conflictes per la competència per les recursos naturals, lo que es va anunciar al comitè del Nòbel de la Pau, a Oslo.

Enuncià un conjunt d’estratègies claus:

1.- Desenvolupament del coneixement sobre el canvi climàtic, i capacitacions per a mitigar els impactes totalitzats del canvi climàtic.

2.- Seguir polítiques àmplies, amb estratègies integrades front al canvi climàtic.

3.- Augment de la preparació i gestió de desastres naturals.

4. Formació del públic per a l’enteniment del problema del canvi climàtic.

5.- Bona gobernança: millor adaptació i participació de les comunitats.

6.- Protecció front a les inundacions.

7.- Reserves d’aigua.

8.- Esforç a la cooperació. Digué que el canvi climàtic és component de un problema més gros: el model social actual que no és sostenible.

9.- Són imprescindibles els mitjans d’adaptació al canvi climàtic.

Digué que s’han de combinar diferents estratègies. Va fixar l’any 2015 com a data límit de creixement. Es referí a la necessitat de prendre mesures de “mitigació” del fenomen del canvi climàtic essent una estratègia que hauria d’aprovar “tot el mon”. Va acabar fent referència a la detecció de les pròpies carències per afrontar les grans catàstrofes i poder evitar-les.

Se li formularen preguntes sobre la seguretat, la necessitat d’augmentar els fons d’estudis, la problemàtica de la desforestació, l’existència d’estudis que indiquen descens en les temperatures, sobre previsions concretes respecte dels gels i dels efectes sobre la salut, sobre com pot desenvolupar-se el canvi de comportament als ciutadans, sobre si és necessari un Dret d’accés a l’aigua igual que als casos de la desforestació i les energies alternatives, es criticà que les dades de la IPCC són massa conservadores, i es plantejà si no s’ha desaccelerat el canvi del nivell del Mar i si el canvi climàtic pot estar provocat per augments poblacionals i l’ús de biocombustibles.

El ponent contestà que si s’hauria d’augmentar la dotació d’estudis i que existeixen llacunes de coneixement sobre els efectes del canvi climàtic tant a nivell de cobertura regional com de informació.

Respecte de les dades científiques assenyalà que l’IPCC és un òrgan interpaís que avalua la investigació feta per altres i a decideix quines dades són les que s’han d’utilitzar, i que és per això que l’IPCC fa anàlisi periòdics. Que no saben quan es duran a terme determinades investigacions.

Assenyalà respecte del refredament del globus que influeixen factors humans i naturals, que el canvi climàtic és un fenomen gradual i que circumstàncies puntuals com una ona de fred poden produir un refredament puntual que pot solapar els efectes del canvi climàtic, emperò que lo important és la tendència i que la tendència és al escalfament.

Respecte del canvi d’actituds va fer referència a l’Economia global i a la crisi del petroli de 1973, a la que tothom es va implicar i hagué un esforç humà col·lectiu que millorà l’eficiència energètica. Que podria enfrontar-se l’ús eficient de l’energia lo que mitigaria el problema del canvi climàtic. Respecte a la problemàtica dels Estats illencs assenyala que existeix el risc, encara que no es pot predir amb exactitud, emperò no fa falta esperar a que ocorri una catàstrofe. Al S.XX el nivell del mar ha augmentat en 20 cms.

Digué que la desforestació és un problema seriós.

Respecte de la salut mencionà que no hi ha hagut cooperació de les agències i que s’hauria de millorar la coordinació i cooperació a l’àmbit sanitari a tots els nivells (ONU i governs nacionals).

Respecte del canvi d’actitud assenyalà dues maneres: la informació al públic i la tarificació racional i l’externalització dels costos.

Assenyalà que hi ha estudis recents relatius a mesures concretes de previsions sobre els efectes del canvi climàtic a l’aigua i a la desaparició d’espècies, que manquen estudis en algunes zones, i que haurà que esperar a un tercer informe de l’IPCC per donar una xifra.

Digué finalment que l’augment de la població té un efecte important a davant del nivell de consum.

Seguí la sessió la ponència del sr. Prodipto Ghosh, membre del consell de canvi climàtic de la India.

2.- Prodipto Ghosh. Membre del Consell Nacional de la India sobre el Canvi climàtic.

Exposà el cas de la India que l’any 2006 ha adoptat un programa relatiu a l’energia, amb la presa de mesures que persegueixen garantir el preu de l’energia i l’estabilitat. Fa referència a tres instruments: la llei de conservació de l’energia, l’oficina per a l’eficiència energètica i la política d’energia renovable. També es referí a la posada en marxa d’un codi energètic a l’edificació que imposa l¡ús de determinades bombetes (figura a la documentació la seva presentació).

Seguidament començà a xerrar el senyor Rubens Born.

3.- Rubens Born, Vitae Civilis, Brasil: Accions de la Índia i perspectives al Canvi Climàtic

Va fer referència a la necessitat d’un model bidireccional que impliqui ciència, política i participació de la societat civil, assenyalant que les decisions polítiques no s’han de prendre al si de la ciència, ja que els factors econòmics, culturals i socials són molt importants i cal tenir en compte les demandes de la societats.

Es referí a la conferència de Río de 1992 sobre desenvolupament sostingut, mencionant que allà es fixaren les bases de les polítiques adreçades al canvi climàtic.

Donà molta importància al paper de la Unió Europea a aquest àmbit polític.

Indicà la necessitat de prendre mesures polítiques, fiscals i d’altres menes, assenyalà la importància que té per a Europa aquesta temàtica i plantejà la possibilitat de subvencionar actuacions o compensar la desforestació.

Finalment assenyalà la posició de Brasil, indicant que no han de ser ni còmplices ni víctimes del canvi climàtic.

Defensà una millora de la Governança, amb més democràcia i transparència.

Es donà la paraula el senyor Abdulla.

4.- Sr. Amjad Abdulla, Ministre de Medi Ambient de les Maldives: Adaptació de les Maldives al Canvi Climàtic/Dimensió Humana del Canvi climàtic.

El senyor Abdulla va esposar la situació especial d’aquest païs illenc i les mesures que estant prenent per afrontar el canvi climàtic A una de les seves intervencions indicà la injustícia que suposaria la emigració dels habitats de Maldives per no poder evitar la inundació (figura a la documentació còpia de la presentació que va fer aquest ponent).

Es donà la paraula al senyor Frank Ackerman.

5.- Sr. Frank Acherman, de l’Institut de Medi Ambient d’Estocolm i de l’Institut de desenvolupament global i medi ambient de la Universitat Tufts: Aspectes econòmic de la protecció climática: ¿Anàlisis de cost beneficis o Política d’Assegurança Global?

Fa la seva exposició el senyor Fran Ackerman, que és relativa a l’aspecte econòmic de la protecció climàtica. La seva ponència, que fou alabada per la resta d’experts.

Aquest ponent va proposar un canvi d’anàlisi respecte del canvi climàtic: abandonar l’anàlisi cost - beneficis i seguir una política d’assegurança global.

Exposà que l’anàlisi polític actual té com a criteri o estàndard l’anàlisi de la relació cost beneficis, i que, tot i ser-ne una eina “poderosa” no és d’adequada per a totes les matèries. Indicà que aquest anàlisi implica una “simplificació” que limita la seva aplicabilitat (assenyala entre d’altres que quan els costs o beneficis futurs són incerts en fa ús de estimacions o valors promitjos).

Seguí diguent que l’anàlisi cost beneficis parteix de previsions mitjanes; emperò que els temors al canvi climàtic estan basats, de vegades, als pitjors casos possibles (descongelació dels pols terrestres). Continua assenyalant que és un fet que a la gent li preocupen els “pitjors casos” i que “l’assegurança” no es fonamenta en previsions sobre mitjanes (posa com a exemple l’assegurança d’incendis d’una llar, que s’estima en un incendi per casa cada 250 anys, i que tot i això la gent te assegurances front a incendis).

Plantejà la qüestió de si l’assegurança és una mala inversió i digué que les empreses d’assegurança mai paguen més de lo que han rebut prèviament, que des d’un punt de vista de la mitjana de retorn la política d’assegurament pot veure’s com una mala inversió, emperò que donat que l’assegurança no es consumeix sobre la base de condicions mitjanes no cap que s’avaluï en base al retorn promig. Indicà que l’anàlisi cost beneficis sempre conclourà en contra de l’assegurament, excepte al cas acurat ajustat a l’aversió al risc.

Exposà un gràfic del científic “Martin Witzman” sobre la incertitud de l’anàlisi climàtic.

Conclogué que al mon real res és tan important com entendre i limitar els pitjors casos, i que en una estimació basada en mitjanes les parets front a la mar no haurien estat necessàries (exposà diapositives del cas de Florida, que fou inundada).

La seva conclusió fou un nou model econòmic sobre el clima, al que.

-       Els risc incerts i catastròfics són decisius: la política climàtica consisteix en assegurar-se front als successos catastròfics menys probables però no impossibles al que, per comparació, l’escenari futur més optimista és irrellevant, i que la certitud no pot ser assolida fins que sigui massa tard;

-       Que les catàstrofes climàtiques són com els risc de foc o mort front als que les persones ens assegurem (les probabilitats exactes són desconegudes, però més creïbles, a mesura que el clima canvia).

-       Que l’anàlisi cost benefici condueix a ser cautelosos front al ros de invertir massa en energies renovables, …

-       Que la pregunta econòmica real és quin és el cost més baix per a assegurar que prevenim una catàstrofe global?.

(Figura documentació sobre la seva presentació)

Pren la paraula el senyor Tapani Vaahtoranta.

6.- Sr. Tapani Vaahtoranta, Institut Finlandès per als Assumptes Internacionals: Canvis a la seguretat

Primer centrà la ponència a les qüestions sobre la seguretat, fent referència al document del senyor Solana sobre la relació entre la seguretat i el canvi climàtic, segons el qual el canvi climàtic serà font de conflictes armats i fluxos migratoris –aclarí que això representa un problema per a Europa i per la Seguretat- lo que s’accentua pel fet de que Àfrica és una regió molt vulnerable.

Assenyalà 4 objectius en matèria de seguretat:

1.- Lluita front a la pobresa: digué que un dels principals problemes és la deficiència als models de Gobernança. Indicà que la pobresa pot generar conflictes i fluxos migratoris, i que suposa una amenaça per a la seguretat. Per tant cal posar mitjans per a l’adaptació dels països pobres. El problema és que s’ha de combinar el desenvolupament d’aquest països amb l’efecte hivernacle, i s’ha de tenir en compte que mantenen una relació inversa (a major pobressa menors emissions de CO2), per tant cal fer un replantejament de les polítiques de desenvolupament per a afrontar els problemes de la pobresa i l’adaptació al canvi climàtic.

2.- El desenvolupament de les potències emergents (China i India) suposen un risc per al canvi climàtic, constatant que la Xina i la Índia tenen un conjunt d’emissions totals molt elevats (encara que les emissions per càpita d’Europa i USA són molt elevades). El risc respecte de Xina es que caldrà acceptar un canvi de l’equilibri de poders al mon (poder de Xina) però no pot permetre’s que el nou equilibri sigui a costa de l’equilibri europeu.

3.- Rússia té moltes emissions d’efecte hivernacle i és molt asèptica. Actualment és una gran potència en recursos naturals, i la seva situació ha canviat pel que fa al vet del gas i del petroli. El desenvolupament de Rússia no suposa una major seguretat per a Europa. Europa ha de tenir cura de veure com ha d’intervenir a la política russa per a que aquesta es prengui seriosament el canvi climàtic.

4.- El canvi climàtic suposarà un canvi al concepte de “seguretat” ja que el concepte de “seguretat humana” és estret. Caldrà incloure-hi qüestions com la protecció d’espècies vegetals i animals. Com a reflex es referí a l’existència d’un nou moviment humà (“Greenpeace” que ha estat designat com a “ecoterrorisme”) i que l’ecoterrorisme és actualment un nou problema de seguretat, un concepte més ampli. Als USA sembla que canviarà el concepte de seguretat.

Per tant, digué que el control de les emissions d’efecte hivernacle no és suficient.

En relació amb el canvi climàtic la seguretat és el problema fonamental.

Es procedeix a la formulació de preguntes pels membres de la Comissió parlamentàries. Es demanà quant tenim que assegurar-nos, es plantejà la problemàtica de la dificultat d’assignar fons a la “seguretat, de que s’ha de tenir en compte a més que els europeus han d’assumir les responsabilitats respecte de les emissions que puguin fer els països subdesenvolupats, es sol·licità l’opinió sobre la política que està desenvolupant Europa, es demanà sobre problemes concrets a Espanya (canvis i desaparició d’espècies pel canvi climàtic), es parlà de la temàtica social sobre si es tenen en compte les necessitat de l’agricultura i de la política de investigació, i sobre el sistema europeu de les emissions de CO2

Els ponents es referiren, com a rèplica, a la necessitat d’un canvi de estil de vida i l’assumpció de les responsabilitats i posaren com a bons exemples el cas de Costa Rica o els codis de l’edificació de Barcelona.

Finalment el Diputat Paleckis formulà les següents conclusions.

7.- Sr. Justas Vincas Paleckis, president de la Comissió: Conclusions.

Conclogué la sessió als següents termes:

La UE ha estat, és i hauria de ser clan al problema de la lluita front al canvi climàtic.

És una responsabilitat enorme per a la UE.

Els països subdesenvolupats no són els responsables del canvi climàtic i no obstant són les primeres víctimes. S’ha de resoldre el que hi ha que fer per solucionar aquesta injusticia.

Es referí, seguidament a tres temes claus:

a)    Canvi de comportament i nou sistema de valors: es refereix a canvis o innovacions de caràcters impositius, fiscals,… Va fer referència als casos de Costa Rica i Barcelona.

b)    Parlà de cercar la via per a divulgar els nous estils de vida: canvi a l’educació i als valors. Han de col·laborar les ONG’s.

c)    Parlà de cercar el finançament internacional, sistema d’ajuts per a que la situació de desequilibri canviï.

Va fer referència a que la inversió en evitar les prediccions sobre el canvi climàtic seria poca inversió si es comparés amb la inversió que fan els països membres de la OTAN en finalitats militars.

Conclogué amb un dit sànscrit « Tot l’univers és una família » i suggerí que aquest fos l’eslògan del canvi climàtic.

Seguidament el senyor Guido Sacconi va fer la clausura de la sessió.

28-03-2008

Juanjo García Paradela
Consultor

environmentcbalears.eu
Llistat d'informes Compartir Imprimir